Creant un model de reutilització d’èxit

Des de 2021 estem involucrats en la implantació de models de reutilització d’envasos
que substitueixin de manera efectiva i eficient als envasos d’un sol ús.
Què hem de tenir en compte per a crear un model de reutilització d’èxit?

Les causes del problema has estat enumerades i demostrades en múltiples informes,
de les Nacions Unides, o la UE: els envasos d’un sol ús contribueixen a les
emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, omplen els abocadors cada any, i els de
plàstic en particular generen una contaminació que degrada el planeta i pot
arribar a contaminar la cadena alimentària.

Els models de reutilització ens allunyen d’aquest model consumista de materials d’usar
i rebutjar, i ens condueixen cap a una economia circular en la qual els béns i
materials es mantenen en ús durant molt de temps, i es recuperen al final de la seva
vida útil. No sols és bo per al planeta, sinó que un bon model de reutilització
pot ser a més econòmicament viable respecte les alternatives.

Tant la normativa Europea com l’Espanyola estan donant un senyal clar que la
reutilització ha de ser en un futur encara més gran, més rellevant, en múltiples
sectors i indústries, i especialment en envasos per a aliments i begudes. Podem
queixar-nos que no hi ha suficient sentit d’urgència en els objectius de substitució,
que s’han fixat en les lleis aprovades. No obstant això, ens falta encara evolucionar els
models de reutilització perquè siguin no sols una alternativa, sinó l’opció per
defecte, preferent, majoritària, en el nostre dia a dia.

A través de l’experiència obtinguda en la creació un model d’envasos reutilitzables
de PactoZero, identifiquem alguns dels elements clau per a tenir èxit:
– Col·laboració: Crear un sistema d’envasos reutilitzables, requereix col·laboració
de part de tots els actors involucrats: usuaris, responsables de
negocis, personal, associacions, administració, partners logístics, a crear
un entorn adequat per a la introducció i promoció amb èxit del model.
– Envasos: dissenyats per a ser usats múltlipes vegades, per als processos
logístic i de traçabilitat, i ser recuperats al final de la vida útil. Com més
eficients, major serà l’impacte que oferiran respecte els envasos d’un
sol ús.
– Infraestructura: les ubicacions on es poden usar, però també obtenir i
retornar els envasos, i la facilitat d’ús, poden facilitar l’adopció i
promoure l’ús del model.
– Sistema de Traçabilitat: la traçabilitat ha de facilitar no sols el control, sinó
també els processos de lliurament i retorn dels envasos. En funció de les
necessitats i tipus d’entorn, pot ser millor un sistema de dipòsit i
devolució al retorn (amb retorn automàtic), un sistema de confiança sense
dipòsit, o un sistema de filiació.
– Higienització: la higiene de tots els elements del sistema és un punt
essencial que ha de controlar-se des del primer moment. El control ha d’existir
tant si la higiene és centralitzada com si és realitzada per múltiples partners.
– Gestió d’incidències. Establir unes normes de funcionament clares
facilita la gestió d’incidències amb i entre les parts.

– Mesurament d’impacte: dissenyar un sistema per a obtenir i gestionar unes
mètriques comunes i comparables amb les del sector, permet mesurar l’impacte i
el progrés respecte als objectius de reutilització.

Estem en un moment clau, encara que sabem que la reutilització serà una
part creixent de la solució al problema de l’impacte de l’envasament, el ritme legislatiu
i d’adopció no són suficients. Només dissenyant i implantant el model adequat a
cada tipus d’entorn i d’usuari, cuidant aquests factors d’èxit des de l’inici,
aconseguirem que aquest usuari pugui adoptar la solució de reutilització per sobre de
l’existent, avui millor que demà.